descobriment de la malaltia i cura dels malalts
Les enfermetats mentals no es van diagnosticar com a tal fins a la meitat del segle XIX. El descobriment d’una forma distinta de discapacitat mental, coneguda avui en dia com a síndrome de Down, va ser descoberta pel metge anglès John Langdon Down.
Les persones amb aquestes malalties estaven anomenades per la societat com a ‘mongòliques’, degut a les característiques físiques pròpies d'aquesta anomalia als gens.
No va ser fins finals del segle XIX quan el claustre internacional de metges va acceptar ‘síndrome de Down’ per a anomenar aquesta malaltia.
Respecte al tracte que s’oferia als malalts abans, i durant el segle XIX (i fins i tot segle XX) ha sigut un tracte de racisme, de menyspreu i d’exclusió dels malalts en la majoria d’aspectes quotidians del dia a dia.
Si fem un cop d’ull als documents que parlen sobre el tracte als malalts abans de que es poguessin diagnosticar les malalties, veiem que els tractaven sense respecte, torturant-los, i fins i tot els excloïen de les famílies aïllant-los, fins que morien. Al segle XVII i XVIII però, es van començar a tractar unes teràpies anomenades ‘hidroteràpies’ que consistien a mullar els pacients, amb la creença de que purificarien els seus defectes.
Tot i que es coneixen aquests abusos i discriminacions als malalts d’alguna enfermetat mental, en el segle XXI desgraciadament es segueix tenint aquesta reticència al tracte i integració social.
Les persones amb aquestes malalties estaven anomenades per la societat com a ‘mongòliques’, degut a les característiques físiques pròpies d'aquesta anomalia als gens.
No va ser fins finals del segle XIX quan el claustre internacional de metges va acceptar ‘síndrome de Down’ per a anomenar aquesta malaltia.
Respecte al tracte que s’oferia als malalts abans, i durant el segle XIX (i fins i tot segle XX) ha sigut un tracte de racisme, de menyspreu i d’exclusió dels malalts en la majoria d’aspectes quotidians del dia a dia.
Si fem un cop d’ull als documents que parlen sobre el tracte als malalts abans de que es poguessin diagnosticar les malalties, veiem que els tractaven sense respecte, torturant-los, i fins i tot els excloïen de les famílies aïllant-los, fins que morien. Al segle XVII i XVIII però, es van començar a tractar unes teràpies anomenades ‘hidroteràpies’ que consistien a mullar els pacients, amb la creença de que purificarien els seus defectes.
Tot i que es coneixen aquests abusos i discriminacions als malalts d’alguna enfermetat mental, en el segle XXI desgraciadament es segueix tenint aquesta reticència al tracte i integració social.